HAURÍEM DE TORNAR A LONDRES

 Hauríem de tornar a Londres. Un dia, qualsevol dia. El temps necessari per oblidar els naufragis i recordar el nom que ens vam donar quan encara tenia sentit nomenar-nos.

Hi ha monstres bells que vull ensenyar-te. El crani d'un llop a Cheapside i les restes de cocodrils a l'argila d'Islington, el barri on un àngel dona nom a l'estació de metro. Londres està ple d'àngels, d'animals salvatges i de fantasmes. Petjades de búfals a Sant Martin in the Fields, a la cantonada nord-est de Trafalgar Square. Quan plou em refugio en la seva cripta, bec te calent i penso en els quadres de Turner a la sala 36 de la National Gallery. Quan plou penso en què m'acompanyis a Trafalgar Square per poder explicar-te com van trobar restes d'hipopòtams sota de la font, dents de lleons vells a Charing Cross, els rinoceronts en els pantans del Tàmesi quan encara érem prehistòria i no teníem nom.

Hauríem de tornar a Londres perquè puguem caminar fins a Saint Paul que abans de ser catedral va ser un temple a Diana, la deessa caçadora. El record pagà es disfressa de ritual, lluita contra l'oblit sense saber que l'oblit sempre guanya. Fins al segle XVI encara es recordava a Diana sense saber-ho quan es passejava un cap de cérvol en una llança al voltant de el temple cristià i sacerdots adornats amb garlandes de flors la rebien a les escales de la catedral. Però l'oblit sempre guanya. O recordes per casualitat el meu nom?

Londres està plena d'àngels i fantasmes. Esperits que protegeixen els nostres passos quan ens perdem. Em segueixo perdent cada vegada que intento recordar el camí de les fonts, els carrerons, els gratacels monstruosos devorant el temps. Em segueixo perdent. Segueixo sense trobar-te. El Guildhall té la cripta medieval més gran de Londres i els esperits Gog i Magog, protectors de la ciutat, descendents de gegants pagans i mítics. La seva història és bella i estranya. Tornem a Londres perquè pugui explicar-te-la, perquè sempre et protegeixin, perquè l'oblit no guanyi.

Perquè m'acompanyis a buscar llibres vells amb olor de record. Torna amb mi a Londres perquè t'expliqui la història de Miss Banks que fa segles recorria els carrers londinencs amb un vestit de butxaques enormes on guardava llibres. L'acompanyava un criat de gairebé dos metres d'alt que la protegia en silenci i apallissava amb el seu bastó a qui s'atrevís a molestar-la mentre es perdia somiadora en les pàgines dels llibres que trobava en les seves excursions per la ciutat.

Però sobretot vull que tornis amb mi a Londres per poder explicar-te històries de claus que en aquesta ciutat representen a la màgia i els dimonis. Vols que t'expliqui històries de claus mentre intento no perdrem camí d'Islington? L'estació de metro d'Islington té nom d'àngel i hi ha un fantasma a la plaça de Cloudesley, prop de Trinity Church. Vols que expliqui la història del fantasma que recorre les sales del Museu Britànic? O aquella vegada que la filla del comte Holland es va trobar amb el seu propi fantasma passejant pels jardins de Kensington i després va morir. O el fantasma de l'os salvatge que s'amaga a la Casa de les Joies de la Torre de Londres.

Torna amb mi a Londres i explica'm totes les històries que jo no recordo mentre em sorprenen de nou els teus gestos, la teva manera de fer-me trobar el camí cada vegada que em perdo, l'inesperat d'existir encara malgrat els incendis, les restes d'un naufragi sense sentit, aquest voler tornar. Aquest desig d'explicar-històries, que me les expliquis. Aquest viatge improbable.