Serà la tardor convidant-nos a la incertesa, l’estupefacció de la llum que se’ns escapa, el pànic ancestral a l’eclipsi. Tristesa de cova prehistòrica, de quan no sabíem si tornaríem a veure el sol algun dia. Superar la foscor té molt d’inventar esperances i una mica de dissimular ferides. No existeix allò que no és nomenat.
Si no li posem nom a la ferida, si no li posem nom a la tristesa.
Si no li posem nom a les ganes de volar o de saltar.
Si no li posem nom a totes les vegades que et miro descomptant els segons que queden per desaparèixer.
Si no li posem nom a la llàgrima que no t’explicaré mai.
Sempre ens trenquem pel mateix costat i com qui anticipa un altre eclipsi em converteixo en aigua de desgel per desaparèixer a poc a poc. Deixo el meu fantasma al teu costat sense saber si algun dia te n’adonaràs que fa temps que vaig marxar. Si em distingiràs entre la boira dels encanteris que m’invento per mantenir-te lluny de la foscor.
Sempre busquem la mateixa disfressa per mantenir el delicat equilibri entre el silenci i el dolor. Que no se’ns noti. Que el judici no es converteixi en distància. Que l’alegria sigui el conte que t’explico per fer-te creure que el mon és un armari ordenat, perfumat d'espígol. Que l’alegria sigui el conte que t’explico quan et dic que tot està bé, l’ordre, la calma.
Si no em reconeixes en la tempesta potser continuem una estona més ignorant el desordre de l’absència, el tacte de la distància. Potser et quedes una estona més. Potser aprenc a quedar-m’hi.
Ningú voldria pujar a un vaixell enmig de la tempesta.
Quin serà el preu per sobreviure a l’eclipsi? Què trencarem aquesta vegada? El risc més gran serà descobrir que més enllà de la foscor encara podem posar-li nom a tot el que ens fa por.
O saltar com un pirata sense mapa perseguint el miratge de l’aventura.
Lluitar contra l’eclipsi i guanyar.
O tornar a fingir que els armaris de la memòria estan ordenats, que no existeix el caos.
O tornar a fingir que no estic cansada de tornar-me invisible cada vegada que no dius el meu nom.
O tornar a fingir que no m’importa desaparèixer.
Lluitar contra l’eclipsi i guanyar, algun dia.
