Deia el poeta anglès John Donne que tots els cors són cors trencats. Perquè l'amor no cap enlloc, desborda incontenible qualsevol possibilitat de ser tancat. Deia també que els cors no es trenquen en el desengany o l'adéu sinó molt abans, en la part més alta i perfecta de l'emoció. Quan tot desborda i tot es trenca.
Potser és per això que no hi ha res a arreglar i només ens queda aprendre a conviure amb les esquerdes, convertir-les en finestres, en portes obertes, en espais aeris on sortir a respirar. Boscos, selves, amazònics cors esquerdats reclamant la seva pròpia llegenda, platges gelades obrint-se camí més enllà de tota lògica. I recordar aleshores que si no som lliures no som.
Que només la llibertat ens condueix al centre mateix de l'emoció que ens desborda i ens trenca. Que trencats així, per fi, ens convertim en pols d'estrelles i sang, en partícules perfectes unides sempre pels llaços de la llibertat. L'única frontera que accepto. El meu únic regal per a tu ara que et trobo tant a faltar. Només que tornessis a explicar-me les teves històries insensates justificaria les esquerdes d'aquesta presó.
És convenient llavors elaborar la llista dels moments feliços, els moments cortina que dissimulen una esquerda, els moments manta que ens acullen quan el fred es cola i sembla guanyar la desil·lusió o la tristesa. No sembla que hi hagi res a la llista dels moments feliços capaç d'esquivar la nostàlgia, l'enyorança. Aquesta manera evident i inevitable de trobar-te a faltar al mig del no-res
De vegades un cor en ple atac de nostàlgia, que repassa els moments feliços que el van desbordar, que et recorda impacient sempre al meu costat, sempre amb mi, s'assembla a un mirall trencat que reflecteix el món invers on seguim junts, aliens a qualsevol intent de separar-nos o de fer-nos presoners.
I tanmateix aquí estan, els repasso, els recordo, tot el que vam ser abans de trencar-nos. La història inacabada d'una esquerda en el temps. Unir els punts que formen tots els nostres moments feliços per veure si el dibuix té sentit. Si alguna cosa té sentit. Si l'ànima inquieta descobreix com escapar de tot el que no té sentit.
La certesa insomne que tot va ser real, que vas existir. Que vam existir, un dia. Que tot ho vaig trencar.
Malgrat tots els poetes anglesos, malgrat tot, només tu segueixes tenint sentit.
