La nostra segona visita a la vall de Bekaa va ser intensa. Abans de sortir de Beirut vam visitar la botiga d'un antiquari i a la tornada vam parar el cotxe en un revolt de la carretera per veure la posta de sol. Beirut llunyana i sorollosa, el sol desapareixent en el mar que ens connectava amb Barcelona. Sempre, darrere de cada posta de sol, ens dèiem que a l'altre costat hi havia Barcelona. I nosaltres allà, espolsant-nos la tristesa que ens deixaven les històries de la guerra quan tornàvem de visitar el camp de refugiats sirians.
La botiga de l'antiquari era un laberint de pisos cruixents i polsosos. Un caos misteriosament ordenat on s'acumulaven llums, mobles, llibres antics que havien arribat allà després de la guerra i que potser venien de Damasc o d'Alep, segons ens anava explicant el propietari del negoci. Miralls, catifes, espases. Un noi jove que treballava a la botiga ens anava seguint, atent i discret. Deixava olor a encens al seu pas. Creus de fusta, icones daurades, sants orientals. De veritat ens esperava fora el bullici de la ciutat? Les antiguitats t'obliguen a caminar una mica de puntetes, a tocar tot just amb les puntes dels dits com si així poguessis evitar que el temps continués avançant, que la pols ho cobreixi tot. La lluita eterna, el temps, les cendres dels nostres records. Quants portals a altres mons darrere de cada objecte ...
Rebuscant en una caixa de fusta vaig trobar un medalló amb una imatge de Nostra Senyora de Saydnaya. Nostra Senyora de Saydanya, no ens abandonis en àrab i en anglès.
La ciutat siriana de Saydnaya està a un parell d'hores de Beirut amb cotxe, a uns 35 km de Damasc. Actualment se la coneix per la presó militar que Amnistia Internacional ha descrit com un escorxador humà. Tortura, sofriment, mort i dolor. La guerra.
Abans de tot això es podia visitar el monestir cristià que va fer construir l'emperador Justinià després que se li aparegués la Verge en forma de gasela, l'any 547 d.C. Va ser un lloc de peregrinació des dels temps de les Croades. El noi que feia olor d'encens em va explicar que tant els cristians com els musulmans visitaven el monestir i resaven a la Mare de Déu. Abans de la guerra, abans que Saydnaya fos una lloc de tortura i patiment. Nostra Senyora de Saydnaya, no ens abandonis.
Toco el medalló amb la punta dels dits, temorosa d'activar no sé quines memòries de temps i cendres. Pols d'estrelles. De quin pelegrí va ser abans de ser meu? S'acumulen les pregàries antigues com espases, catifes, miralls, llibres, creus daurades, sants descolorits.
Beirut seguia intacta quan vam sortir de la botiga. Ens esperava impacient en el moment exacte de començar una nova història. Com sempre.
