Ens he somiat dins la tempesta eterna de Júpiter. Volàvem en direcció contrària. Et cridava i giraves en cercles per no veure'm, com un dervix o el remolí de la negació. La tempesta de Júpiter com una gran taca vermella que s'observa des de lluny, bella com la distorsió del temps i l'espai, com la gota de sang que mai acaba de caure, la punxada al dit, la maledicció de les bruixes.
Mai es protegeix prou un cor. Sempre hi ha una tempesta perfecta, un huracà que no s'acaba, els vents del cosmos desfilant els contes que encara no havia acabat d'explicar-te. Potser si mires per la finestra pots veure els finals oberts, els diàlegs bojos dels protagonistes, la malvada bruixa perseguint-me en cercles, en laberints grisos, en camps de batalla. Tots els llocs on et vaig amagar sense dir-te res perquè seguissis volant, perquè no et veiessin, tempesta perfecta, huracà embogit, com una taca vermella a Júpiter, com la sang al dit ferit amb què mai et vaig assenyalar.
Mai es protegeix prou un cor. Intentava explicar-t'ho mentre ens somiava dins d'una tempesta eterna. No em veus. Mai em veus. No vols veure'm. Soc invisible i ballo esquivant remolins antihoraris per desfer el temps i que intueixis la vora de la meva faldilla, que tornis a veure'm com quan guanyàvem a les tempestes i l'eternitat era tot just el reflex d'una gota de pluja relliscant a la finestra per on ens escapàvem.
Al centre de la tempesta de Júpiter hi ha caos i núvols freds i hi ha els somnis on aterro buscant-te per aturar els vents i que estiguis fora de perill.
També hi ha aurores boreals a Júpiter i són eternes i no s'entenen i brillen disperses i eleven la seva llum com si volguessin cantar cançons antigues de tribus nòmades.
M'endinso en les aurores buscant bruixes que em canviïn cançons per desfer encanteris pel record d'una tarda bonica fent-nos riure. Mai es protegeix prou un cor. Ho repeteixen les tempestes i les bruixes.
Tornaré a fer-te un niu d'ocell al centre d'una aurora boreal eterna.
Ballaré invisible al voltant del teu record. Perquè no t'atrapin, perquè no et trobin.
Perquè el caos bell i etern del cor de la tempesta segueixi sent teu.
I tant de bo em vegis a la frontera d'un somni qualsevol, que jo no sigui invisible, ni distorsió, ni calma.
Cor de tempesta.
Eternitat i llum.
